Oblidar el 95% del que s’aprèn a l’escola.

L’any 1976 Nelson Goodman, va poder demostrar, a partir d’un estudi, que els alumnes oblidaven el 95% del que aprenien a l’escola, ens imaginem el que suposa un 95%!?
Per fer-nos una idea, representa què els infants recorden únicament uns 300 dies dels quasi 3000 que passen dins d’una aula, des de P-3 fins a 4t de l’ESO.

Aquesta xifra alarmant, juntament amb les dades dels estudis recents en què demostren que el 75% dels oficis del futur encara no s’han creat, va fer que ens plantegéssim la següent pregunta:

“Què havíem de fer, pedagogs i mestres, si els nostres alumnes oblidaven el 95% del que
ensenyàvem i a més no sabem com serà el seu dia de demà?”

David Perkins*, escriptor especialitzat en neurociència, i Howard Gardner, creador de les intel·ligències múltiples, ho tenien clar: havíem de fer una gran transformació, potenciar l’única eina al nostre abast que no tingués data de caducitat; la nostra pròpia ment.

Segons Ron Ritchhart (investigador associat al Projecte Zero de Harvard*), un element clau per a aquesta transformació és la cultura. Ritchhart argumenta que és necessari fomentar una cultura de participació, pensament crític i empoderament, una cultura on es valori l’aplicació pràctica del coneixement i les relacions positives. La seva teoria és, que si els professors poden fer que el pensament sigui més visible, llavors el seu pensament serà molt més profund. Treballant rutines i destreses, els alumnes ordenen i estructuren el seu pensament, el fan visible i milloren l’aprenentatge dels contiguts. Aprenen a fer connexions dels continguts curriculars, construeixen explicacions, treballen col·laborativament i guanyen en autonomia personal i intel·lectual, involucrant-se en un pensament profund i ric sobre què estan aprenent. Aquesta metodologia fa als alumnes
protagonistes del seu propi aprenentatge.

* El Projecte Zero és un projecte educatiu creat el 1967 per la Universitat Harvard integrat per Howard Gardner, Nelson Goodman, David Perkins i un grup d’investigadors en temes educatius de l’Escola d’Educació de Harvard, a Cambridge.

A l’escola treballem la Cultura de pensament gràcies a estratègies com les claus del pensament, les rutines, la metacognició i els mapes conceptuals. Són estratègies que enllacem amb els continguts per, no sols aprendre allò que ens demanen, sinó que, de manera simultània, potenciar les capacitats mentals dels nostres alumnes.
Tot aquest pensament de qualitat que es produeix a les aules queda documentat per a poder compartir aquestes reflexions i poder ampliar el nostre coneixement gràcies als altres.

Divendres, 11:30h del matí, classe de Medi natural a 5è de primària.

Sona la música per iniciar la sessió després del pati. Generem un ambient de relaxació i
benestar sense el qual no podem aprendre.

Avui treballarem les diferències entre dues substàncies de rebuig amb un Diagrama de Venn. Per entendre la finalitat i la metodologia d’aquest mapa conceptual, primer l’observarem i realitzarem la rutina de pensament, “Veig/Penso/Em pregunto”, amb l’objectiu de pensament de diferenciar evidències (el què veig), de les interpretacions (el que penso). Acabarem fent preguntes sobre aquest mapa. Ells sols extreuen el procés cognitiu del Diagrama de Venn:
“Comparar i contrastar dos elements”.

L’aprenentatge ja s’ha generat!

En una sola sessió hem treballat les característiques d’aquestes substàncies de rebuig, però també hem treballat en la construcció de la seva ment, aprenent a pensar: realitzant interpretacions, raonant amb evidències, construint explicacions, generant conclusions, captant l’essència de cada element, comparant les informacions… i el millor de tot és que en som conscients d’aquest aprenentatge i dels nostres moviments mentals, per així evolucionar en aquest camp cognitiu fins a ser absolutament persones competents, de ment oberta i amb habilitats de pensament ben desenvolupades, per poder prendre bones decisions en el present i el futur que donin valor a que som i el que fem.

Sílvia Márquez (tutora de 5è de primària)